HAITI NECESSITA LA NOSTRA AJUDA.

Aquest vídeo representa el desastrós terratrèmol de Haití.

Que va desrosar cases va matar persones però no totes, en el col·legi CEIP BONAVISTA una xiqueta de 5é va tindre una idea de fer una campanya de recudar diners. Vam recudar 600. euros!!

Tots eixos diners els vam donar a Creu Roja per a que enviarem a Haití
La Directora, Empar estava molt orgullosa de que una alumna tinguera eixa idea tan original.
Li vam fer una entrevista a la sra Empar la Directora del col·legi CEIP BONAVISTA i eixes són les seues respostes.

Treballant per Haití.
Entrevista a Empar Company
directora del CEIP Bonavista i professora de Educació per a la ciutadania.

1. De qui ha sorgit la idea de realitzar una col·lecta?
Va eixir de la classe de Ciutadania gràcies a una companya i com ens va semblar bé ho vam organitzar per a tota l'escola.

2. Com ha sorgit la idea de la companya?
Ho va vorer en la televisió.

3. Quans diners s’han recaudat?
600 euros

4.Quan s’ha enviat?
Va fer un contacte en Creu Roja, va preguntar el número de conter, van contar els diners i van ingresar els diners en el número de conter que li van donar.

5. Que s’ha sentit ella com mestra al que els seus alumnes feren eixa proposta?
Molt orgullosa com a mestra per els seus alumnes al fer aquella proposta.

UN CONTE PER A PENSAR

A classe estem treballant un fum de contes que ens ha facilitat la Fundació Once. L'objectiu és conscientitzar-nos que malgrat les diferències tots som xiquetes i xiquetes amb les mateixes inquietuds, desitjos, drets i deures.
Aquest conte ens va encantar i per allò volem compartir-lo amb tots vosaltres.

Bob el millor gos guia.

La meva millor amiga es diu Natàlia. La vaig conèixer tan bon punt vaig arribar aquí. Em va agradar perquè fa olor de mandarines,de xocolata i de gessamí, i una persona així no pot caure malament a ningú. En aquella època, llo avia acabat els estudis i tenia moltes ganes de treballar on mes em necessitessin. Abans vivia a Boadlla del Monte, a la provincià de Madrid. Va ser allà on vaig aprendre tot el que se. La primera vegada que vaig sentir el nom de Natàlia va ser en somnis. Jo feia la migdiada quan una veu va dir: Espera't aquí, Natàlia. De seguida et presento el Bob. Ja veuràs com et cau be .A mi, ella també em va caure be de seguida. En va semblar la persona mes alegre, divertida i intel·ligent que avia conegut fins llavors. Acabava d'entrar a la universitat. El seu pare l'acompanyava i no parava de mirar-me, com si no agués vist mai ningú com jo, o com si es preguntes si sabria ser amic de la seva filla. A mi em venien ganes de dir-li: Tranquil, senyor, que soc el millor. Però no o vaig fer, es clar.

La Natàlia no parava de somriure. Va allargar una ma i va dir: Estic segura que ens ho passarem molt be junts.
Tenia tota la raó.
Des de aquell dia, no ens em separat ni un moment, L'acompanyo a tot arreu: matino amb ella per arribar la primera de la classe, m'avorreixo amb ella quan arriben els exàmens, la miro com salta a les classes de hip-hop i l'acompanyo a les festes. Una vegada, la Natàlia em va dir: Junts som imparables, Bob, i em vaig sentir molt feliç.

De vegades penso el que passara d'aquí a poc. Penso que seré el primer de conèixer el seu xicot. S'haurà d'esforçar per caure'm be, perquè si no la Natàlia dirà allò que de vegades deixa anar a la gent antipàtica: Si no t'estimes el Bob, tampoc no em pots estimar a mi.

I quan visquin junts, jo viure amb ells. Haurem de buscar una habitació prou gran per que hi capiguem tots tres: Natàlia, jo i el xicot. A ell li deixarem un bon joc, per jo em quedaré al lloc de sempre: tan aprop d'ella com pugui.

I pot ser que un dia Natàlia i el seu xicot tinguin un nen. Ho he somiat moltes vegades, perquè m'encanten els nens. M'hi avinc, i se que jo també els agrado. De vegades penso que seria un bon cangur. Per això m'agrada imaginar un nen que hi faci olor de mandarines, de xocolata i de gessamí. No em costara gens estimar-lo com estimo la seva mare, d'això n'estic segur. Encara que hauré de fer un esforç, per que sempre que veig un nen petit em passa que en venen ganes de llepar-lo. No i puc fer res. El trobo tan bufo que oblido tot el que en van ensenyar els professors de la Fundació ONCE del Gos Guia. Però, eh que per alguna cosa així val la pena saltar-se les normes?

I a tu que t'ha semblat el conte? Deixa el teu comentari. Volem saber la teua opinió.

UNS MIREM AMB ELS ULLS I ALTRES AMB EL COR

A partir dels contes que hem llegit sobre les persones invidents, ens ha cridat molt l'atenció els gossos guia i voliem compartir amb vosaltres una mica d'informació.

Els gossos guia són els gossos d'assistència entrenats per dur a cegues i amb deficiències visuals de persones al voltant d'obstacle.

En diversos països,els gossos guia,juntament amb la majoria de serveis i de gossos per a sords entan exempts de les regulacions contra la presència d'animals en llocs com restaurants i transport públic.

Aci teniu un video explicatiu dels gossos guia.

video d'entrenament de perro guia



Deixa el teu comentari si t'ha agradat la informació.

Escoles solidàries

Les escoles solidaries, es un projecte que portem fent al Bonavista, i no et cregues que soles és al nostre col·legi, si no que altres col·legis de la Vall d'Albaida també estan involucrats amb el tema de les escoles solidaries. Nosaltres li vam fer una entrevista a la coordinadora del nostre centre d’aquest projecte i que trobareu a continuació.

Fet per: Jordi & Jordi